News

La FEHM i l’Advocacia de la Comunitat es personen com a codemandants en el contenciós interposat per Habtur contra la zonificació de Mallorca. Llegeix el comunicat de premsa. 

El Govern de les Illes Balears, a través de l’Advocacia de la Comunitat, i la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) s’han aliat en contra del lloguer turístic a Mallorca. Ambdós es presenten com a codemandants en el recurs contenciós- administratiu que Habtur ha presentat en contra de la zonificació a Mallorca. Una actuació que demostra que aquest Govern ha deixat de ser el govern de la gent per passar a ser el govern en exclusiva dels hotelers. Han fet feina per beneficiar només un sector que se segueix omplint les butxaques a costa de la resta dels ciutadans.

Des d’Habtur consideram que la delimitació de les zones aptes per la comercialització de les estàncies turístiques en habitatges d’ús residencial a l’Illa va en contra de la democratització del sector. Si el turisme és el motor de l’economia de les Illes s’ha de notar en el conjunt de les llars no només d’uns quants, sempre els mateixos.

Som contraris a la zonificació perquè crea discriminació entre els ciutadans segons el lloc on tenen la seva propietat. A més, es tracta d’una norma insòlita que no te cap solidesa jurídica. Per posar fre a la massificació turística aquest Govern només ha posat l’ull en els habitatges vacacionals, que no representen ni un 10 per cent de la pressió demogràfica. Se’ns ha perseguit i emprat com a cap de turc mentre que al sector hoteler, que suposa prop del 70 per cent d’aquesta pressió, no se’ls ha imposat encara cap mesura ni entrebanc. Ni tan sols se’ls demana que els menors de 12 anys computin com a plaça.

Entenem que com en qualsevol mercat s’ha de regular l’oferta però en cap cas prohibir-la. Més quan no s’ha fet res per frenar una ocupació hotelera que no deixa de créixer, fent mal bé el nostre territori. Una sostenibilitat mediambiental que sí dóna el lloguer turístic, ja que mai es construiria un espai destinat únicament a un ús turístic. A més, el lloguer turístic promou un tipus de turisme respectuós amb el medi ambient, que valora els nostres productes i els consumeix.

El lloguer turístic permet reformar i rehabilitar habitatges donant un nou valor a centres històrics i àrees en un greu estat de degradació. Al camp, dóna l’oportunitat als propietaris de finques a seguir treballant en les seves terres gràcies a aquests ingressos extra.

Així, per tant, creim que és de vergonya que aquest Govern s’hagi convertit en una titella dels hotelers, aliens a qualsevol regulació, ni tan sols la del ‘tot inclòs’.

El Consell de Mallorca ha modificat avui els estatuts de la Fundació Mallorca Turisme i ha deixat fora Habtur Balears, com a representant del sector del lloguer vacacional. Des de la patronal (i també alguns partits polítics) s’havia traslladat al Consell de Mallorca en diverses ocasions la necessitat de que el sector del lloguer vacacional estigués representat dins la Fundació Mallorca Turisme.

El Conseller insular d’Economia i Hisenda, Cosme Bonet, s’havia compromès amb Habtur Balears a sol.lucionar el problema amb la modificació dels estatuts que separarien les entitats privades del Patronat per a constituïr el Consell Consultiu. Es fa la modificació dels estatuts, es duu al ple avui i, una vegada més, sens deixa fóra. Com a entitats i membres designats LLIURAMENT pel PATRONAT estaran des d’avui representades: la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, l’Agrupació de Cadenes Hoteleres, Foment del Turisme, Cambra de Comerç i l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges de Balears (AVIBA).

Per què no s’inclou el sector del lloguer vacacional que representa una quarta part de l’oferta a Mallorca? Habtur Balears considera el gest una falta de respecte cap a una part molt important del sector vacacional i la deixa sense veu dins un organisme importantíssim a l’hora de decidir per un model de turisme més sostenible i just per a tots. El Consell de Mallorca ha demostrat que NO CERCA EL CONSENS i vetlla únicament pels interessos del sector hoteler.

Palma, 7 de desembre de 2018

L’impacte de les estades turístiques en habitatges (ETH) en el preu de lloguer a Balears és mínim, segons indica el darrer Informe sobre l’impacte de les ETH en el preu del lloguer residencial elaborat per Habtur Balears (l’associació de referència en lloguer vacacional de les Illes Balears). La intenció de l’Ajuntament de Palma de voler liquidar el lloguer turístic com a mesura per afavorir l’accés a l’habitatge ha resultat un fracàs.

A Palma de l’any 2016 al 2018, coincidint amb l’aprovació de la Llei Turística de juliol de 2017 i la zonificació de Palma, el preu del lloguer residencial ha pujat un 19%, mentre que els habitatges destinats a us turístic s’han reduït en més d’un 53%.

La patronal del lloguer vacacional de Balears considera que el preu alt dels lloguers a les illes és multifactorial:

  1. Les ETH tenen un comportament estacional. Durant els mesos d’estiu el número de les ETH a Balears és d’un 6.93% i a Palma d’un 1.09% del parc total d’habitatges. Durant l’hivern aquesta proporció baixa clarament. L’impacte de les ETH sobre el parc total d’habitatges és molt reduït.
  2. Gran part de les ETH, el 65,08%, es troben en habitatges unifamiliars que coincideixen principalment amb aquells municipis que tenen la majoria d’habitatges secundaris.
  3. Les restriccions de les lleis que regulen el turisme vacacional han produït un descens

    del nombre d’ETH, però no han tingut l’afecte que esperaven en el preu del lloguer de llarga duració.

La pujada del preu del lloguer residencial ve determinada per factors macroeconòmics i socioeconòmics.

  1. Millora de l’economia i descens de l’atur. Moltes persones que es varen veure obligades a tornar a viure amb els seus pares durant els anys de crisi, tornen ara a demandar un habitatge. La majoria cerca un lloguer degut als salaris baixos i la dificultat per accedir a una hipoteca.
  2. Restriccions en el crèdit. Els bancs posen ara més impediments a l’hora de concedir una hipoteca que abans de 2008. Això fa que manco gent pugui accedir a la compra i es decanti per el lloguer.
  3. El percentatge de famílies que es troben en règim de lloguer ha augmentat 10 punts percentuals i ha passat de 23,87% al 33,10% de l’any 2011 al 2017.
  4. Augmenta la població a Balears. El saldo migratori torna a ser positiu i la majoria no opten per la compra.
  5. Pressió de gent que compra habitatge. El 31,7 per cent de les operacions de compra- venda d’habitatge foren d’estrangers que compren a Mallorca segones residències a les zones, on el lloguer turístic te més presència.
  6. Compra d’habitatge com a inversió.
  7. Falta d’habitatge nou. Entre 2012 i 2017 es varen construir 7.235 habitatges. Mentre

    que tan sols al 2007 s’havien construït 11.828. Hi ha major pressió de demanda que

    d’oferta.

  8. Desprotecció del propietari. Hi ha propietaris que no volen treure els seus habitatges al

    mercat del lloguer i prefereixen mantenir-les tancades.

Llegeix l’informe complet aquí: Impacte ETH sobre lloguer Palma definitiu

La patronal del Lloguer turístic de Balears (Habtur) ha denunciat la zonificacions del lloguer turístic de Mallorca i Palma als tribunals. Entenen que les zonificacions fetes pel Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma no tenen solidesa jurídica i, per tant, demanen que s’anul·lin.

Habtur ha contractat el misser Tomás Villatoro, del prestigiós despatx de Madrid Ius Aequitas, especialitzat en assumptes urbanístics per interposar ambdós recursos contenciosos-administratius davant el TSJIB. El de la zonificació de Mallorca ja s’ha admès a tràmit i, segons Villatoro esperen que la de Palma s’admeti en breu. L’advocat considera que “la zonificació de Palma és salvatge i l’únic cas que coneixem en el territori espanyol. Cap ajuntament ha prohibit el lloguer vacacional a habitatges plurifamiliars com ho ha fet l’Ajuntament de Palma”. La defensa d’Habtur diu que la Llei de Turisme de Balears demanava als ajuntaments una regulació, no una prohibició radical.

En el cas del Consell de Mallorca, la zonificació vulnera, segons Habtur, tant els principis de bona regulació com la normativa de serveis. La regulació del Consell no explica perquè les zones saturades ho són i tampoc no defineix els criteris pels nuclis d’interior. Els arguments del “Consell són buids de contingut”, segons Habtur. La defensa d’Habtur espera ara que el Consell de Mallorca els remeti l’expedient administratiu per acabar de preparar la demanda que inclourà informes tècnics i urbanístics on es justifica la manca de criteris de la institució insular.

Segons el President d’Habtur, Joan Miralles, les zonificacions han creat ciutadans de primera i ciutadans de segona i denuncia que s’han convertit en un cap de turc fàcil a qui donar les culpes de tot. Diu que “al sector hoteler no se li demana ni tan sols que els menors de 12 anys computin com a plaça i a nosaltres ens liquiden i prohibeixen la nostra activitat”. En breu el Tribunal Suprem es pronunciarà sobre el cas de Canàries on es va intentar prohibir el lloguer vacacional a zones turístiques. La sentència serà clau per al cas balear.

La patronal del lloguer turístic agraeix així que es clarifiquin els termes d’una regulació molt complicada

Palma, 6 de novembre de 2018

Després de la reunió mantinguda avui amb la Consellera de Territoi, Mercedes Garrido, Habtur Balears es mostra satisfet de la resposta obtinguda de cara al requisit de certificació energètica tipus B que, d’acord amb la redacció actual, i degut a la cadència contemplada a la llei turística només hauran de complir els habitatges unifamiliars a partir de dia 1 d’agost de 2020.

Joan Miralles, president d’Habtur ha manifestat que “és tranquilitzador veure que malgrat les interpretacions errònies d’altres membres del govern, finalment s’ha esclarit el tema i les llicències que ja estan en vigor no s’hauran de sotmetre a aquest requisit de molt difícil compliment”.

En aquest sentit, des de la patronal recorden que així i tot, les noves llicències que s’atorquin a l’entrada en vigor del PIAT tendran molt difícil assolir la certificació tipus B, ja que “estam parlant d’habitatges gairebé 100% autosuficients”.

Des d’Habtur, també agreeixen a El Pi i al Partit Popular que facin la pregunta al proper plenari del Consell de Mallorca per tal de que no hi hagi dubtes al respecte en cap sentit.

Cal recordar que actualment la certificació energètica requerida per la Llei del Turisme de les Illes Balears és la F o D depenent de l’any de construcció de l’habitatge. Segons la Llei, els habitatges tenien 3 anys per adaptar-se a aquest requisit (dels quals ja n’ha passat un) però s’exigeix la presentació de dit certificat amb la presentació del nou DRIAT.

La patronal lamenta que la institució insular no tengui la voluntat de regularitzar els habitatges en plurifamiliars que fa anys que esperen poder exercir l’activitat amb garanties

30 d’octubre de 2018

La patronal del lloguer turístic, Habtur Balears, considera inacceptable que el el Consell de Menorca no tengui la voluntat de posar solucions als problemes sorgits arrel d’una interpretació massa restrictiva de la llei turística.

“És lamentable que a punt de començar novembre a Menorca no hi hagi cap plurifamiliar donat d’alta tenint en compte que la majoría dels que podríen sol·licitar llicència a la Illa després d’aprovar la zonificació, són plurifamiliars” apunta el president, Joan Miralles.

La confusió ve donada per la redacció de l’article 50.16 que diu: “Les empreses comercialitzadores d’estades turístiques a habitatges residencials han de subscriure una pòlissa d’assegurança que cobreixi la responsabilitat civil pels danys corporals o materials que puguin patir les persones usuàries dels habitatges durant les estades i, així mateix, en el cas d’habitatges sotmesos al règim de propietat horitzontal, que cobreixi els danys que eventualment puguin ocasionar les persones usuàries a la comunitat de propietaris”

“No existeix cap assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els danys a la comunitat, donat que cada comuniat té la seva propia assegurança” apunta Miralles que continua “aquest fet demostra la poca voluntat de regularitzar el sector i està perjudicant molt a moltes famílies que han fet totes les passes per aconseguir la llicència i ara no poden”.

“La manca de voluntat de l’executiu insular és tan extrema que tampoc deixen donar d’alta els habitatges amb mesuradors individuals cosa que la llei permet. És un despropòsit absolut que fa que el sector a Menorca estigui condemnat a desaparèixer, a una illa que té una estacionalitat molt acusada” conclou Miralles

 

Després de la compareixença de la consellera de Turisme ahir en comissió parlamentaria, des de la patronal recorden que “han fet impossible per molta gent la regularització”.

Palma, 5 d’octubre de 2018

Després de la compareixença de la Consellera de Turisme d’ahir Habtur Balears considera inacceptable que la consellera aplaudeixi que només 122 nous habitatges s’hagin donat d’alta, tenint en compte que la mateixa administració estimava que existien 65.000 places (obligatoriament) il·legals al mercat abans de l’entrada en vigor de la nova llei. 

Joan Miralles, President d’Habtur, ha recordat que “la campanya de regulació ha estat un fracàs per molts motius: requisits complicats i difícils d’assolir, una zonificació que deixa fora del mapa llocs on hi havia una oferta important i un preu elevadíssim de les places que desincentiva a la gent”. 

“Aquest fracàs abocarà inevitablement a allò que des de l’associació sempre hem dit, a l’economia submergida, els greuges entre aquells propietaris que han de satisfer les seves obligacions fiscals i aquells que no. Això no ho podem permetre. La oportunitat de regulació perduda comporta pèrdues d’ingressos per a l’administració que servirien per pal·liar els efectes negatius del turisme” ha apuntat Mirlles. 

Des d’Habtur lamenten que es vulgui vendre com un èxit el que resulta evident que serà el fracàs més gran de la legislatura: la regulació del lloguer turístic. 

Amb les xifres que dóna la Conselleria de Turisme, “entenem que si aquesta temporada ha estat complicada i difícil, la propera temporada tocarem les conseqüències d’aquesta prohibició encoberta, no només a nivell global, sinó que les butxaques dels mallorquins se’n ressentiran i d’això en seran responsables Bel Busquets i Toni Sansó” ha conclòs Miralles.

Des de l’associació al·leguen que el rerafons del document hi ha una sèrie d’hipostesis de partida que no estan justificades i que mostren un trasfons contrari al lloguer turístic

Palma, 2 d’octubre de 2018

Habtur Balears va presentar ahir les al·legacions al Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics, un document que des de l’associació qualifiquen “d’una mesura més contra el sector”. “Aquesta legislatura havia de servir per regular l’activitat i cada passa que dona l’administració en aquest sentit, és una passa cap a la prohibició” apunta el President de l’entitat, Joan Miralles. 

Entre les al·legacions presentades, la més important per la patronal és la que fa referència al sostre de places. la llei del turisme de les Illes Balears, exposa en el seu article 5 que seran els PIAT els qui hauran d’establir el màxim de places turístiques per cada illa. En aquest sentit, el PIAT que s’ha aprovat inicialment estableix un sostre de 430.000 (115.000 ETH/315.000 allotjaments turístics) però no estableix cap mecanisme de recuperació de les places que estaven prèviament donades d’alta i que en el cas de les ETH estan destinades a desaparéixer. “Les 90.000 places d’unifamiliars que estaven donades d’alta amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei, no poden retornar a la borsa de places i axiò ens condemna a llarg termini a desaparéixer” apunta Miralles. 

A més, des de l’associació consideren que seria molt més positiu que es fessin polítiques propositives per assolir l’eficiència energètica, en comptes de mesures prohibitives i de dificil assoliment per als propietaris que volen extercir l’activitat del lloguer turísic.

Cal recordar que moltes places que ja tenien llicència es veuran obligats a deixar l’activitat a causa dels dubtosos subterfugis legals del PIAT. 

“És molt injust que es liquidi una part molt important del lloguer turistic que estava esperant la regulació amb l’excusa d’evitar la massificació, tenint en compte que al sector hoteler ni tan sols se’ls demana que els menors de 12 anys computin com a plaça” ha conclòs Miralles. 

 

  •           Habtur també ha remarcat que aquest fet ha demostrat “la incompetència manifesta del pacte” a l’hora de establir el model turístic del segle XXI. 

 Palma de Mallorca, 19 de juny de 2018

 La proposta de la Conselleria de Turisme “és un despropòsit que no regularà el sector” manifesten des de la patronal del lloguer turístic, Habtur Balears. Després de conèixer l’idea que l’administració pública vol dur a terme i que es votarà la setmana que ve a la reunió del Consorci de Places, Habtur considera que d’aquesta manera “només hi podran accedir els rics amb propietats de gran valor”.

 Amb aquesta contundència s’expressa el President, Joan Miralles qui ha destacat que “comparar un hotel amb un habitatge de lloguer turístic és com comparar un Mc Donalds amb un restaurant familiar”.

 Des de la patronal recorden que els habitatges vacacionals ja estan construïts i, molt sovint, són segones residències per estiuejar al litoral“. Aquesta mesura “està deixant fora del mercat turístic a les famílies precisament més necessitades”.

 Miralles finalment ha deixat clar que “si aquesta proposta és la finalment aprovada, des d’Habtur es treballarà intensament per cercar un canvi de majories parlamentaries a les properes eleccions autonòmiques”. Habtur també ha remarcat que aquest fet ha demostrat “la incompetència manifesta del pacte” a l’hora de establir el model turístic del segle XXI. 

 Cal recordar que el Consorci es va crear mitjançant Acord del Consell de Govern de 20 d’octubre de 2008. Integrat per institucions públiques i privades, el seu objecte és l’assessorament i la gestió en les operacions destinades a l’obtenció de noves autoritzacions d’allotjaments turístics que necessitin la baixa definitiva d’una autorització d’obertura, dins l’àmbit territorial de Mallorca. També la creació d’una bossa de places que, d’acord amb el previst a la Llei General Turística, s’integra per l’adquisició d’autoritzacions d’obertura que els titulars han donat de baixa definitiva voluntàriament, de les que la Conselleria ha donat de baixa definitiva d’ofici i places de les autoritzacions d’obertura donades de baixa definitiva no utilitzades pels interessats.

La patronal considera que las modificaciones introducidas demuestran que no se ha escuchado las consideraciones de muchos ayuntamientos ni del sector.

28 de mayo 2018

 

Después de conocer los cambios en la propuesta de zonificación del Consell de Mallorca, Habtur Baleares lamenta que no se haya contado con el sector antes de enviar la propuesta definitiva a la Comisión Balear de Medio Ambiente (CBMA).

En este sentido, la patronal considera positivo que se hayan sacado los núcleos de interior saturados o maduros (ahora vulnerables) los de Ruberts (Sencelles), s’Esglaieta (Esporles), es Carritxó (Felanitx), Randa (Algaida), Ariany, es Llombards (Santanyí) y ses Coves (Deià).

Por otro lado, Habtur lamenta las decisiones más restrictivas de los Ayuntamientos de Muro, que prohíbe la comercialización de plurifamiliares a toda la zona de Playas de Muro y marca como zona de exclusión ses Casetes des Capellans, Marratxí que sólo permitirá la modalidad de 60 días en vivienda habitual en los plurifamiliares y Sóller que ha restringido también los plurifamiliares a 60 días al Puerto de Sóller (el núcleo de Sóller ya estaba considerado vulnerable).

Joan Miralles, presidente de Habtur ha querido dejar claro que “no podemos aceptar que no se cuente con el sector por un tema tan importante como es la zonificación y desde Habtur queremos dejar claro que el peso del decrecimiento se está centrando en el pequeño, mientras que el hotelero sigue indemne y sin ningún tipo de restricción”.

Hay que destacar que el trabajo hecho por algunos ayuntamientos, como es el caso de Pollença no se ha visto reflejado en la propuesta definitiva, igual que en el caso de las alegaciones presentadas por la patronal de las cuales todavía no se ha recibido respuesta.