Skip to main content

Any: 2018

EL CONSELL DE MALLORCA TORNA A DEIXAR FORA HABTUR DE LA FUNDACIÓ MALLORCA TURISME

El Consell de Mallorca ha modificat avui els estatuts de la Fundació Mallorca Turisme i ha deixat fora Habtur Balears, com a representant del sector del lloguer vacacional. Des de la patronal (i també alguns partits polítics) s’havia traslladat al Consell de Mallorca en diverses ocasions la necessitat de que el sector del lloguer vacacional estigués representat dins la Fundació Mallorca Turisme.

El Conseller insular d’Economia i Hisenda, Cosme Bonet, s’havia compromès amb Habtur Balears a sol.lucionar el problema amb la modificació dels estatuts que separarien les entitats privades del Patronat per a constituïr el Consell Consultiu. Es fa la modificació dels estatuts, es duu al ple avui i, una vegada més, sens deixa fóra. Com a entitats i membres designats LLIURAMENT pel PATRONAT estaran des d’avui representades: la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, l’Agrupació de Cadenes Hoteleres, Foment del Turisme, Cambra de Comerç i l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges de Balears (AVIBA).

Per què no s’inclou el sector del lloguer vacacional que representa una quarta part de l’oferta a Mallorca? Habtur Balears considera el gest una falta de respecte cap a una part molt important del sector vacacional i la deixa sense veu dins un organisme importantíssim a l’hora de decidir per un model de turisme més sostenible i just per a tots. El Consell de Mallorca ha demostrat que NO CERCA EL CONSENS i vetlla únicament pels interessos del sector hoteler.

EL PREU DEL LLOGUER PUJA UN 19% A PALMA AMB UN 53% HABITATGES VACACIONALS MANCO

Palma, 7 de desembre de 2018

L’impacte de les estades turístiques en habitatges (ETH) en el preu de lloguer a Balears és mínim, segons indica el darrer Informe sobre l’impacte de les ETH en el preu del lloguer residencial elaborat per Habtur Balears (l’associació de referència en lloguer vacacional de les Illes Balears). La intenció de l’Ajuntament de Palma de voler liquidar el lloguer turístic com a mesura per afavorir l’accés a l’habitatge ha resultat un fracàs.

A Palma de l’any 2016 al 2018, coincidint amb l’aprovació de la Llei Turística de juliol de 2017 i la zonificació de Palma, el preu del lloguer residencial ha pujat un 19%, mentre que els habitatges destinats a us turístic s’han reduït en més d’un 53%.

La patronal del lloguer vacacional de Balears considera que el preu alt dels lloguers a les illes és multifactorial:

  1. Les ETH tenen un comportament estacional. Durant els mesos d’estiu el número de les ETH a Balears és d’un 6.93% i a Palma d’un 1.09% del parc total d’habitatges. Durant l’hivern aquesta proporció baixa clarament. L’impacte de les ETH sobre el parc total d’habitatges és molt reduït.
  2. Gran part de les ETH, el 65,08%, es troben en habitatges unifamiliars que coincideixen principalment amb aquells municipis que tenen la majoria d’habitatges secundaris.
  3. Les restriccions de les lleis que regulen el turisme vacacional han produït un descens

    del nombre d’ETH, però no han tingut l’afecte que esperaven en el preu del lloguer de llarga duració.

La pujada del preu del lloguer residencial ve determinada per factors macroeconòmics i socioeconòmics.

  1. Millora de l’economia i descens de l’atur. Moltes persones que es varen veure obligades a tornar a viure amb els seus pares durant els anys de crisi, tornen ara a demandar un habitatge. La majoria cerca un lloguer degut als salaris baixos i la dificultat per accedir a una hipoteca.
  2. Restriccions en el crèdit. Els bancs posen ara més impediments a l’hora de concedir una hipoteca que abans de 2008. Això fa que manco gent pugui accedir a la compra i es decanti per el lloguer.
  3. El percentatge de famílies que es troben en règim de lloguer ha augmentat 10 punts percentuals i ha passat de 23,87% al 33,10% de l’any 2011 al 2017.
  4. Augmenta la població a Balears. El saldo migratori torna a ser positiu i la majoria no opten per la compra.
  5. Pressió de gent que compra habitatge. El 31,7 per cent de les operacions de compra- venda d’habitatge foren d’estrangers que compren a Mallorca segones residències a les zones, on el lloguer turístic te més presència.
  6. Compra d’habitatge com a inversió.
  7. Falta d’habitatge nou. Entre 2012 i 2017 es varen construir 7.235 habitatges. Mentre

    que tan sols al 2007 s’havien construït 11.828. Hi ha major pressió de demanda que

    d’oferta.

  8. Desprotecció del propietari. Hi ha propietaris que no volen treure els seus habitatges al

    mercat del lloguer i prefereixen mantenir-les tancades.

Llegeix l’informe complet aquí: Impacte ETH sobre lloguer Palma definitiu

Habtur duu als tribunals la zonificació del lloguer turístic de Mallorca i Palma

La patronal del Lloguer turístic de Balears (Habtur) ha denunciat la zonificacions del lloguer turístic de Mallorca i Palma als tribunals. Entenen que les zonificacions fetes pel Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma no tenen solidesa jurídica i, per tant, demanen que s’anul·lin.

Habtur ha contractat el misser Tomás Villatoro, del prestigiós despatx de Madrid Ius Aequitas, especialitzat en assumptes urbanístics per interposar ambdós recursos contenciosos-administratius davant el TSJIB. El de la zonificació de Mallorca ja s’ha admès a tràmit i, segons Villatoro esperen que la de Palma s’admeti en breu. L’advocat considera que “la zonificació de Palma és salvatge i l’únic cas que coneixem en el territori espanyol. Cap ajuntament ha prohibit el lloguer vacacional a habitatges plurifamiliars com ho ha fet l’Ajuntament de Palma”. La defensa d’Habtur diu que la Llei de Turisme de Balears demanava als ajuntaments una regulació, no una prohibició radical.

En el cas del Consell de Mallorca, la zonificació vulnera, segons Habtur, tant els principis de bona regulació com la normativa de serveis. La regulació del Consell no explica perquè les zones saturades ho són i tampoc no defineix els criteris pels nuclis d’interior. Els arguments del “Consell són buids de contingut”, segons Habtur. La defensa d’Habtur espera ara que el Consell de Mallorca els remeti l’expedient administratiu per acabar de preparar la demanda que inclourà informes tècnics i urbanístics on es justifica la manca de criteris de la institució insular.

Segons el President d’Habtur, Joan Miralles, les zonificacions han creat ciutadans de primera i ciutadans de segona i denuncia que s’han convertit en un cap de turc fàcil a qui donar les culpes de tot. Diu que “al sector hoteler no se li demana ni tan sols que els menors de 12 anys computin com a plaça i a nosaltres ens liquiden i prohibeixen la nostra activitat”. En breu el Tribunal Suprem es pronunciarà sobre el cas de Canàries on es va intentar prohibir el lloguer vacacional a zones turístiques. La sentència serà clau per al cas balear.

La Consellera Garrido es compromet, a petició d’Habtur, que les llicències ja atorgades no necessitaran la certificació B

La patronal del lloguer turístic agraeix així que es clarifiquin els termes d’una regulació molt complicada

Palma, 6 de novembre de 2018

Després de la reunió mantinguda avui amb la Consellera de Territoi, Mercedes Garrido, Habtur Balears es mostra satisfet de la resposta obtinguda de cara al requisit de certificació energètica tipus B que, d’acord amb la redacció actual, i degut a la cadència contemplada a la llei turística només hauran de complir els habitatges unifamiliars a partir de dia 1 d’agost de 2020.

Joan Miralles, president d’Habtur ha manifestat que “és tranquilitzador veure que malgrat les interpretacions errònies d’altres membres del govern, finalment s’ha esclarit el tema i les llicències que ja estan en vigor no s’hauran de sotmetre a aquest requisit de molt difícil compliment”.

En aquest sentit, des de la patronal recorden que així i tot, les noves llicències que s’atorquin a l’entrada en vigor del PIAT tendran molt difícil assolir la certificació tipus B, ja que “estam parlant d’habitatges gairebé 100% autosuficients”.

Des d’Habtur, també agreeixen a El Pi i al Partit Popular que facin la pregunta al proper plenari del Consell de Mallorca per tal de que no hi hagi dubtes al respecte en cap sentit.

Cal recordar que actualment la certificació energètica requerida per la Llei del Turisme de les Illes Balears és la F o D depenent de l’any de construcció de l’habitatge. Segons la Llei, els habitatges tenien 3 anys per adaptar-se a aquest requisit (dels quals ja n’ha passat un) però s’exigeix la presentació de dit certificat amb la presentació del nou DRIAT.

Habtur considera lamentable que a Menorca encara no s’hagi donat cap alta nova en plurifamiliars

La patronal lamenta que la institució insular no tengui la voluntat de regularitzar els habitatges en plurifamiliars que fa anys que esperen poder exercir l’activitat amb garanties

30 d’octubre de 2018

La patronal del lloguer turístic, Habtur Balears, considera inacceptable que el el Consell de Menorca no tengui la voluntat de posar solucions als problemes sorgits arrel d’una interpretació massa restrictiva de la llei turística.

“És lamentable que a punt de començar novembre a Menorca no hi hagi cap plurifamiliar donat d’alta tenint en compte que la majoría dels que podríen sol·licitar llicència a la Illa després d’aprovar la zonificació, són plurifamiliars” apunta el president, Joan Miralles.

La confusió ve donada per la redacció de l’article 50.16 que diu: “Les empreses comercialitzadores d’estades turístiques a habitatges residencials han de subscriure una pòlissa d’assegurança que cobreixi la responsabilitat civil pels danys corporals o materials que puguin patir les persones usuàries dels habitatges durant les estades i, així mateix, en el cas d’habitatges sotmesos al règim de propietat horitzontal, que cobreixi els danys que eventualment puguin ocasionar les persones usuàries a la comunitat de propietaris”

“No existeix cap assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els danys a la comunitat, donat que cada comuniat té la seva propia assegurança” apunta Miralles que continua “aquest fet demostra la poca voluntat de regularitzar el sector i està perjudicant molt a moltes famílies que han fet totes les passes per aconseguir la llicència i ara no poden”.

“La manca de voluntat de l’executiu insular és tan extrema que tampoc deixen donar d’alta els habitatges amb mesuradors individuals cosa que la llei permet. És un despropòsit absolut que fa que el sector a Menorca estigui condemnat a desaparèixer, a una illa que té una estacionalitat molt acusada” conclou Miralles

 

Bel Busquets i Toni Sansó fracassen en la campanya de regulació

Després de la compareixença de la consellera de Turisme ahir en comissió parlamentaria, des de la patronal recorden que “han fet impossible per molta gent la regularització”.

Palma, 5 d’octubre de 2018

Després de la compareixença de la Consellera de Turisme d’ahir Habtur Balears considera inacceptable que la consellera aplaudeixi que només 122 nous habitatges s’hagin donat d’alta, tenint en compte que la mateixa administració estimava que existien 65.000 places (obligatoriament) il·legals al mercat abans de l’entrada en vigor de la nova llei. 

Joan Miralles, President d’Habtur, ha recordat que “la campanya de regulació ha estat un fracàs per molts motius: requisits complicats i difícils d’assolir, una zonificació que deixa fora del mapa llocs on hi havia una oferta important i un preu elevadíssim de les places que desincentiva a la gent”. 

“Aquest fracàs abocarà inevitablement a allò que des de l’associació sempre hem dit, a l’economia submergida, els greuges entre aquells propietaris que han de satisfer les seves obligacions fiscals i aquells que no. Això no ho podem permetre. La oportunitat de regulació perduda comporta pèrdues d’ingressos per a l’administració que servirien per pal·liar els efectes negatius del turisme” ha apuntat Mirlles. 

Des d’Habtur lamenten que es vulgui vendre com un èxit el que resulta evident que serà el fracàs més gran de la legislatura: la regulació del lloguer turístic. 

Amb les xifres que dóna la Conselleria de Turisme, “entenem que si aquesta temporada ha estat complicada i difícil, la propera temporada tocarem les conseqüències d’aquesta prohibició encoberta, no només a nivell global, sinó que les butxaques dels mallorquins se’n ressentiran i d’això en seran responsables Bel Busquets i Toni Sansó” ha conclòs Miralles.

Habtur presenta al·legacions a un PIAT que segueix posant traves a l’exercici del lloguer turístic

Des de l’associació al·leguen que el rerafons del document hi ha una sèrie d’hipostesis de partida que no estan justificades i que mostren un trasfons contrari al lloguer turístic

Palma, 2 d’octubre de 2018

Habtur Balears va presentar ahir les al·legacions al Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics, un document que des de l’associació qualifiquen “d’una mesura més contra el sector”. “Aquesta legislatura havia de servir per regular l’activitat i cada passa que dona l’administració en aquest sentit, és una passa cap a la prohibició” apunta el President de l’entitat, Joan Miralles. 

Entre les al·legacions presentades, la més important per la patronal és la que fa referència al sostre de places. la llei del turisme de les Illes Balears, exposa en el seu article 5 que seran els PIAT els qui hauran d’establir el màxim de places turístiques per cada illa. En aquest sentit, el PIAT que s’ha aprovat inicialment estableix un sostre de 430.000 (115.000 ETH/315.000 allotjaments turístics) però no estableix cap mecanisme de recuperació de les places que estaven prèviament donades d’alta i que en el cas de les ETH estan destinades a desaparéixer. “Les 90.000 places d’unifamiliars que estaven donades d’alta amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei, no poden retornar a la borsa de places i axiò ens condemna a llarg termini a desaparéixer” apunta Miralles. 

A més, des de l’associació consideren que seria molt més positiu que es fessin polítiques propositives per assolir l’eficiència energètica, en comptes de mesures prohibitives i de dificil assoliment per als propietaris que volen extercir l’activitat del lloguer turísic.

Cal recordar que moltes places que ja tenien llicència es veuran obligats a deixar l’activitat a causa dels dubtosos subterfugis legals del PIAT. 

“És molt injust que es liquidi una part molt important del lloguer turistic que estava esperant la regulació amb l’excusa d’evitar la massificació, tenint en compte que al sector hoteler ni tan sols se’ls demana que els menors de 12 anys computin com a plaça” ha conclòs Miralles. 

 

Habtur es reunirà amb els representants polítics de cada partit per explicar les seves propostes

  • Hem de redefinir el model turístic perquè s’adapti a la realitat del segle XXI

 

Habtur vol proposar la instauració “d’un nou model turístic més sostenible, respectuós amb el medi ambient, que generi riquesa, desestacionalitzat, que no consumeixi territori i que permeti la convivència entre ciutadans i visitants”. Per això, segons ha confirmat el president d’Habtur, Joan Miralles, a partir d’aquesta setmana mantindran reunions amb els principals representants dels diferents partits polítics de les illes per tal de que integrin al seu programa les propostes de l’Associació d’Habitatges Turístics de Balears.

En la cerca d’una redefinició d’un model que s’adapti a la realitat del segle XXI, Habtur vol fer veure als partits polítics “el gran ventall d’activitats econòmiques que van lligades directa o indirectament al lloguer turístic”. Miralles afirma que aquest tipus de turisme permet “diversificar la nostra oferta i desestacionalitzar, ja que les ETH no tanquen durant tot l’any”.

Miralles i el seu equip aposten per un turisme de qualitat, no quantificat segons el preu de l’allotjament, sinó apostant per “donar valor afegit, seguretat, diversificació i proximitat”. Deixant a un costat l’antic model tradicionalista del “sol i platja” i pensant en el futur d’aquí a 20 anys.

La sostenibilitat del medi ambient de les illes és un dels eixos d’aquestes 10 propostes que Habtur vol comunicar als partits polítics. Des de l’associació creuen que les Illes Balears seran una comunitat més competitiva “si preservem al màxim els nostres paisatges”; i estan segurs que un model “ben regulat” de lloguer turístic aconseguirà aquest objectiu.

Amb un total 10 punts, Habtur vol aconseguir que els polítics donin suport a unes propostes que creuen que millorarà la qualitat turística de les illes i que millorarà la vida dels ciutadans i ciutadanes de la comunitat. “Apostem per la innovació i especialització, per un turisme de valor afegit, volem equiparar les condicions entre les diferents parts del sector turístic, mantenir l’ecotaxa, promoure l’eficiència energètica a les cases vacacionals, fomentar sinèrgies, suprimir la temporalitat de les llicències o inclús revisar les zonificacions”.

La consellera de Turisme, Bel Busquets, pretén eliminar el lloguer turístic

–          “Existeix un greuge comparatiu enorme e inexplicable entre el Habitatges Turístics i els Hotels” assegura Maria Gibert, gerent d’Habtur.

Palma de Mallorca 27 d’agost de 2018

Habtur considera que la consellera de Turisme, Bel Busquets, “omet part de la informació al ciutadà mallorquí” al no dir que de les 100.000 places que vol eliminar “el 90% procedeix del lloguer turístic”.  Després de l’entrevista, de la consellera, que va ser publicada en el mitjans de comunicació el passat diumenge, la patronal d’Habitatges Turístics de Balears ha volgut donar la seva versió sobre una situació que troben “injusta pel seu sector”.

“Existeix un greuge comparatiu enorme e inexplicable entre el Habitatges Turístics i els Hotels” assegura Maria Gibert, gerent d’Habtur. L’administració amb la implantació d’aquest sistema de reducció de places “només beneficia al sector hoteler ja que mentre el nombre de places de lloguers turístics davallarà en 90.000 places, en el sector hoteler només es perdran 15.000”.

El mercat turístic actual es divideix en un 30% d’ETH i un 70% d’Hotels. Després de fixar un sostre de 430.000 places (115.000 ETH i 315.000 Hotels) “ara la conselleria vol reduir en 90.000 places el lloguer turístic, fet que deixaria aquest mercat en un 10% habitatges turístics i un 90% hotels” afirmen des de Habtur.

El Govern del Pacte està “atorgant progressivament el control del turisme al sector hoteler”. Les seves mesures de “reducció i control” de la resta del sector turístic fan del turisme a Mallorca un lloc en el qual “els únics que hi poden existir són els hotelers” explica Habtur.

Habtur a més creu que mentre que “a nosaltres se’ns demana liquidar més del 80% de la oferta ja regulada, als hotelers ni se’ls demana que els menors de 12 anys computin com a plaça, ni se’ls hi regula de manera restrictiva el tot inclòs que només promou el turisme de borratxera”. Un fet que no s’entén si lo que vol la consellera de turisme és millorar la qualitat de les nostres illes.

Hem de recordar que aquestes 90.000 places que volen fer desaparèixer ja estaven regulades abans de l’entrada en vigor de la moratòria, són places que no han passat per borsa perquè segons Gibert “no les varen voler integrar i per tant, estan destinades a desaparèixer”.

Per Gibert la consellera no hauria de oblidar que “constantment gent que fa lloguer turístic abandona l’activitat per diferents motius. Que aquestes places es perdin impedeix que en el futur nous propietaris se’n puguin beneficiar impedint-se així uns ingressos que entre d’altres poden ser utilitzats per rehabilitar el patrimoni”.

El PIAT la darrera mesura que generarà confusió als ciutadans

  • Cada passa reguladora d’aquest Govern crea confusió i el PIAT no és una excepció

L’aprovació del nou Pla d’Intervenció en Àmbits Trístics (PIAT), avui, al Ple del Consell de Mallorca ha provocat la “lamentació” de l’associació d’Habitatges Turístics de Balears (Habtur) que considera que es tracta d’un document “confús que pot generà molt de dubtes i dur a errors d’interpretació”.

Habtur ha expressat la seva intenció de continuar estudiant un document que troben “molt complex i tècnic”. A més, segons la gerent de l’associació, Maria Gibert, “no s’ha deixat temps per debatre sobre molts dels seus punts que creiem no són gens precisos”.

La seguretat és un factor clau i preocupant per Habtur, segons les seves primeres impressions, aquest document regulador aprovat avui “no és clar i ens genera molta inseguretat jurídica”.

El PIAT s’ha aprovat de forma inicial i de moment només entrarà en vigor una part de la totalitat del document segons ha explicat la consellera insular de Territori, Mercedes Garrido. Durant la seva declaració, Garrido, també ha volgut donar suport al sector afirmant que està disposta a “aclarir tots els dubtes possibles”. Des de Habtur han agraït aquestes paraules i esperen que ara “l’administració transformi aquestes afirmacions en fets  i s’ajudi a clarificar la regulació”.