News

 

Palma, 13 de març de 2019

El passat mes de novembre Habtur va presentar davant el TSJIB un recurs contenciós administratiu contra la zonificació turística aprovada pel Consell de Mallorca el mes de juliol de 2018. Habtur considera aquesta mesura desproporcionada i poc justificada. Només te per objectiu aniquilar un sector que, a diferència dels tradicionals, permet una millor redistribució dels ingressos del turisme.
Una vegada admès a tràmit aquest recurs, Habtur presenta la pertinent demanda contra aquesta Delimitació Provisional feta per la institució insular.

Els arguments per presentar aquesta demanda se sustenten en un estudi realitzat per InAtlas (adjuntam estudi) sobre l’impacte que la zonificació ha tengut sobre els habitatges d’usos turístics. Segons l’advocat d’Habtur, Tomás Villatoro, la zonificació suposa una barrera d’entrada en el mercat de l’allotjament turístic creant un clar obstacle a la competència efectiva i va en contra de l’article 38 de la Constitució. A més, comporta la pèrdua de factors positius generats per aquesta activitat com la moderació del preu de l’allotjament, la correcció de l’estacionalitat, el desenvolupament del comerç de proximitat, la regeneració de les rendes de les famílies propietàries o la modernització de barris i zones degradades.

 

La zonificació aprovada pel Consell podria vulnerar també la Directiva Europea de Serveis, les normes de transposició i els principis de bona regulació.

La zonificació no està justificada jurídicament des del punt de vista de la necessitat (interés general) i la proporcionalitat ja que es posa el focus en un sector que, segons les dades presentades per la institució, evidencien que els habitatges d’ús turístic representen un 4,4 per cent del parc d’habitatges de l’illa. S’ha de considerar discriminatori desenvolupar i justificar una llei basada en aspectes d’impacte mediambiental, territorial i socioeconòmic a partir d’un suposat impacte diferencial produït per percentatge mínim. Dels prop de 12 milions de turistes que visitaren l’illa l’any passat tan sols un 11 per cent va triar el lloguer turístic per a la seva estada. Això demostra que el sector no és el màxim, ni molt manco l’únic culpable, de la massificació a Mallorca.

La zonificació ha reduït en 9413 l’oferta legal d’ETH passant de 12.981 a 3.568, de les quals un terç (1263) només es poden comercialitzar durant 2 mesos.

El preu de l’habitatge ha continuat creixent tot i la reducció progressiva del nombre d’habitatges de lloguer vacacional a Mallorca. En dos anys els habitatges d’usos turístics s’han reduit un 19,95% a l’illa (6.403 cases manco) i a Palma un 53,52% (2.115). Això demostra que aquesta activitat no és responsable d’aquesta problemàtica. Segons l’informe InAtlas aquest increment es deu en un 97% al creixement econòmic, l’augment d’ocupació i el creixement demogràfic.

El lloguer vacacional ha perdut en un any 455.417 turistes, més de 5 milions de pernoctacions i, més de 192 milions d’euros. L’entrada en vigor de la Llei del Turisme 6/2017 no ha reduït l’arribada de turistes, que en els darrers dos anys ha augmentat un 2,7 per cent, però si ha fet disminuir els ingressos per turistes allotjats en lloguer vacacional en 529 milions d’eurosMallorca_Pericial_190225(DEF)

El Consell de Mallorca ha modificat avui els estatuts de la Fundació Mallorca Turisme i ha deixat fora Habtur Balears, com a representant del sector del lloguer vacacional. Des de la patronal (i també alguns partits polítics) s’havia traslladat al Consell de Mallorca en diverses ocasions la necessitat de que el sector del lloguer vacacional estigués representat dins la Fundació Mallorca Turisme.

El Conseller insular d’Economia i Hisenda, Cosme Bonet, s’havia compromès amb Habtur Balears a sol.lucionar el problema amb la modificació dels estatuts que separarien les entitats privades del Patronat per a constituïr el Consell Consultiu. Es fa la modificació dels estatuts, es duu al ple avui i, una vegada més, sens deixa fóra. Com a entitats i membres designats LLIURAMENT pel PATRONAT estaran des d’avui representades: la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, l’Agrupació de Cadenes Hoteleres, Foment del Turisme, Cambra de Comerç i l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges de Balears (AVIBA).

Per què no s’inclou el sector del lloguer vacacional que representa una quarta part de l’oferta a Mallorca? Habtur Balears considera el gest una falta de respecte cap a una part molt important del sector vacacional i la deixa sense veu dins un organisme importantíssim a l’hora de decidir per un model de turisme més sostenible i just per a tots. El Consell de Mallorca ha demostrat que NO CERCA EL CONSENS i vetlla únicament pels interessos del sector hoteler.

Palma, 7 de desembre de 2018

L’impacte de les estades turístiques en habitatges (ETH) en el preu de lloguer a Balears és mínim, segons indica el darrer Informe sobre l’impacte de les ETH en el preu del lloguer residencial elaborat per Habtur Balears (l’associació de referència en lloguer vacacional de les Illes Balears). La intenció de l’Ajuntament de Palma de voler liquidar el lloguer turístic com a mesura per afavorir l’accés a l’habitatge ha resultat un fracàs.

A Palma de l’any 2016 al 2018, coincidint amb l’aprovació de la Llei Turística de juliol de 2017 i la zonificació de Palma, el preu del lloguer residencial ha pujat un 19%, mentre que els habitatges destinats a us turístic s’han reduït en més d’un 53%.

La patronal del lloguer vacacional de Balears considera que el preu alt dels lloguers a les illes és multifactorial:

  1. Les ETH tenen un comportament estacional. Durant els mesos d’estiu el número de les ETH a Balears és d’un 6.93% i a Palma d’un 1.09% del parc total d’habitatges. Durant l’hivern aquesta proporció baixa clarament. L’impacte de les ETH sobre el parc total d’habitatges és molt reduït.
  2. Gran part de les ETH, el 65,08%, es troben en habitatges unifamiliars que coincideixen principalment amb aquells municipis que tenen la majoria d’habitatges secundaris.
  3. Les restriccions de les lleis que regulen el turisme vacacional han produït un descens

    del nombre d’ETH, però no han tingut l’afecte que esperaven en el preu del lloguer de llarga duració.

La pujada del preu del lloguer residencial ve determinada per factors macroeconòmics i socioeconòmics.

  1. Millora de l’economia i descens de l’atur. Moltes persones que es varen veure obligades a tornar a viure amb els seus pares durant els anys de crisi, tornen ara a demandar un habitatge. La majoria cerca un lloguer degut als salaris baixos i la dificultat per accedir a una hipoteca.
  2. Restriccions en el crèdit. Els bancs posen ara més impediments a l’hora de concedir una hipoteca que abans de 2008. Això fa que manco gent pugui accedir a la compra i es decanti per el lloguer.
  3. El percentatge de famílies que es troben en règim de lloguer ha augmentat 10 punts percentuals i ha passat de 23,87% al 33,10% de l’any 2011 al 2017.
  4. Augmenta la població a Balears. El saldo migratori torna a ser positiu i la majoria no opten per la compra.
  5. Pressió de gent que compra habitatge. El 31,7 per cent de les operacions de compra- venda d’habitatge foren d’estrangers que compren a Mallorca segones residències a les zones, on el lloguer turístic te més presència.
  6. Compra d’habitatge com a inversió.
  7. Falta d’habitatge nou. Entre 2012 i 2017 es varen construir 7.235 habitatges. Mentre

    que tan sols al 2007 s’havien construït 11.828. Hi ha major pressió de demanda que

    d’oferta.

  8. Desprotecció del propietari. Hi ha propietaris que no volen treure els seus habitatges al

    mercat del lloguer i prefereixen mantenir-les tancades.

Llegeix l’informe complet aquí: Impacte ETH sobre lloguer Palma definitiu

La patronal del lloguer turístic agraeix així que es clarifiquin els termes d’una regulació molt complicada

Palma, 6 de novembre de 2018

Després de la reunió mantinguda avui amb la Consellera de Territoi, Mercedes Garrido, Habtur Balears es mostra satisfet de la resposta obtinguda de cara al requisit de certificació energètica tipus B que, d’acord amb la redacció actual, i degut a la cadència contemplada a la llei turística només hauran de complir els habitatges unifamiliars a partir de dia 1 d’agost de 2020.

Joan Miralles, president d’Habtur ha manifestat que “és tranquilitzador veure que malgrat les interpretacions errònies d’altres membres del govern, finalment s’ha esclarit el tema i les llicències que ja estan en vigor no s’hauran de sotmetre a aquest requisit de molt difícil compliment”.

En aquest sentit, des de la patronal recorden que així i tot, les noves llicències que s’atorquin a l’entrada en vigor del PIAT tendran molt difícil assolir la certificació tipus B, ja que “estam parlant d’habitatges gairebé 100% autosuficients”.

Des d’Habtur, també agreeixen a El Pi i al Partit Popular que facin la pregunta al proper plenari del Consell de Mallorca per tal de que no hi hagi dubtes al respecte en cap sentit.

Cal recordar que actualment la certificació energètica requerida per la Llei del Turisme de les Illes Balears és la F o D depenent de l’any de construcció de l’habitatge. Segons la Llei, els habitatges tenien 3 anys per adaptar-se a aquest requisit (dels quals ja n’ha passat un) però s’exigeix la presentació de dit certificat amb la presentació del nou DRIAT.

La patronal lamenta que la institució insular no tengui la voluntat de regularitzar els habitatges en plurifamiliars que fa anys que esperen poder exercir l’activitat amb garanties

30 d’octubre de 2018

La patronal del lloguer turístic, Habtur Balears, considera inacceptable que el el Consell de Menorca no tengui la voluntat de posar solucions als problemes sorgits arrel d’una interpretació massa restrictiva de la llei turística.

“És lamentable que a punt de començar novembre a Menorca no hi hagi cap plurifamiliar donat d’alta tenint en compte que la majoría dels que podríen sol·licitar llicència a la Illa després d’aprovar la zonificació, són plurifamiliars” apunta el president, Joan Miralles.

La confusió ve donada per la redacció de l’article 50.16 que diu: “Les empreses comercialitzadores d’estades turístiques a habitatges residencials han de subscriure una pòlissa d’assegurança que cobreixi la responsabilitat civil pels danys corporals o materials que puguin patir les persones usuàries dels habitatges durant les estades i, així mateix, en el cas d’habitatges sotmesos al règim de propietat horitzontal, que cobreixi els danys que eventualment puguin ocasionar les persones usuàries a la comunitat de propietaris”

“No existeix cap assegurança de responsabilitat civil que cobreixi els danys a la comunitat, donat que cada comuniat té la seva propia assegurança” apunta Miralles que continua “aquest fet demostra la poca voluntat de regularitzar el sector i està perjudicant molt a moltes famílies que han fet totes les passes per aconseguir la llicència i ara no poden”.

“La manca de voluntat de l’executiu insular és tan extrema que tampoc deixen donar d’alta els habitatges amb mesuradors individuals cosa que la llei permet. És un despropòsit absolut que fa que el sector a Menorca estigui condemnat a desaparèixer, a una illa que té una estacionalitat molt acusada” conclou Miralles

 

Després de la compareixença de la consellera de Turisme ahir en comissió parlamentaria, des de la patronal recorden que “han fet impossible per molta gent la regularització”.

Palma, 5 d’octubre de 2018

Després de la compareixença de la Consellera de Turisme d’ahir Habtur Balears considera inacceptable que la consellera aplaudeixi que només 122 nous habitatges s’hagin donat d’alta, tenint en compte que la mateixa administració estimava que existien 65.000 places (obligatoriament) il·legals al mercat abans de l’entrada en vigor de la nova llei. 

Joan Miralles, President d’Habtur, ha recordat que “la campanya de regulació ha estat un fracàs per molts motius: requisits complicats i difícils d’assolir, una zonificació que deixa fora del mapa llocs on hi havia una oferta important i un preu elevadíssim de les places que desincentiva a la gent”. 

“Aquest fracàs abocarà inevitablement a allò que des de l’associació sempre hem dit, a l’economia submergida, els greuges entre aquells propietaris que han de satisfer les seves obligacions fiscals i aquells que no. Això no ho podem permetre. La oportunitat de regulació perduda comporta pèrdues d’ingressos per a l’administració que servirien per pal·liar els efectes negatius del turisme” ha apuntat Mirlles. 

Des d’Habtur lamenten que es vulgui vendre com un èxit el que resulta evident que serà el fracàs més gran de la legislatura: la regulació del lloguer turístic. 

Amb les xifres que dóna la Conselleria de Turisme, “entenem que si aquesta temporada ha estat complicada i difícil, la propera temporada tocarem les conseqüències d’aquesta prohibició encoberta, no només a nivell global, sinó que les butxaques dels mallorquins se’n ressentiran i d’això en seran responsables Bel Busquets i Toni Sansó” ha conclòs Miralles.

Des de l’associació al·leguen que el rerafons del document hi ha una sèrie d’hipostesis de partida que no estan justificades i que mostren un trasfons contrari al lloguer turístic

Palma, 2 d’octubre de 2018

Habtur Balears va presentar ahir les al·legacions al Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics, un document que des de l’associació qualifiquen “d’una mesura més contra el sector”. “Aquesta legislatura havia de servir per regular l’activitat i cada passa que dona l’administració en aquest sentit, és una passa cap a la prohibició” apunta el President de l’entitat, Joan Miralles. 

Entre les al·legacions presentades, la més important per la patronal és la que fa referència al sostre de places. la llei del turisme de les Illes Balears, exposa en el seu article 5 que seran els PIAT els qui hauran d’establir el màxim de places turístiques per cada illa. En aquest sentit, el PIAT que s’ha aprovat inicialment estableix un sostre de 430.000 (115.000 ETH/315.000 allotjaments turístics) però no estableix cap mecanisme de recuperació de les places que estaven prèviament donades d’alta i que en el cas de les ETH estan destinades a desaparéixer. “Les 90.000 places d’unifamiliars que estaven donades d’alta amb anterioritat a l’entrada en vigor de la llei, no poden retornar a la borsa de places i axiò ens condemna a llarg termini a desaparéixer” apunta Miralles. 

A més, des de l’associació consideren que seria molt més positiu que es fessin polítiques propositives per assolir l’eficiència energètica, en comptes de mesures prohibitives i de dificil assoliment per als propietaris que volen extercir l’activitat del lloguer turísic.

Cal recordar que moltes places que ja tenien llicència es veuran obligats a deixar l’activitat a causa dels dubtosos subterfugis legals del PIAT. 

“És molt injust que es liquidi una part molt important del lloguer turistic que estava esperant la regulació amb l’excusa d’evitar la massificació, tenint en compte que al sector hoteler ni tan sols se’ls demana que els menors de 12 anys computin com a plaça” ha conclòs Miralles. 

 

  • Hem de redefinir el model turístic perquè s’adapti a la realitat del segle XXI

 

Habtur vol proposar la instauració “d’un nou model turístic més sostenible, respectuós amb el medi ambient, que generi riquesa, desestacionalitzat, que no consumeixi territori i que permeti la convivència entre ciutadans i visitants”. Per això, segons ha confirmat el president d’Habtur, Joan Miralles, a partir d’aquesta setmana mantindran reunions amb els principals representants dels diferents partits polítics de les illes per tal de que integrin al seu programa les propostes de l’Associació d’Habitatges Turístics de Balears.

En la cerca d’una redefinició d’un model que s’adapti a la realitat del segle XXI, Habtur vol fer veure als partits polítics “el gran ventall d’activitats econòmiques que van lligades directa o indirectament al lloguer turístic”. Miralles afirma que aquest tipus de turisme permet “diversificar la nostra oferta i desestacionalitzar, ja que les ETH no tanquen durant tot l’any”.

Miralles i el seu equip aposten per un turisme de qualitat, no quantificat segons el preu de l’allotjament, sinó apostant per “donar valor afegit, seguretat, diversificació i proximitat”. Deixant a un costat l’antic model tradicionalista del “sol i platja” i pensant en el futur d’aquí a 20 anys.

La sostenibilitat del medi ambient de les illes és un dels eixos d’aquestes 10 propostes que Habtur vol comunicar als partits polítics. Des de l’associació creuen que les Illes Balears seran una comunitat més competitiva “si preservem al màxim els nostres paisatges”; i estan segurs que un model “ben regulat” de lloguer turístic aconseguirà aquest objectiu.

Amb un total 10 punts, Habtur vol aconseguir que els polítics donin suport a unes propostes que creuen que millorarà la qualitat turística de les illes i que millorarà la vida dels ciutadans i ciutadanes de la comunitat. “Apostem per la innovació i especialització, per un turisme de valor afegit, volem equiparar les condicions entre les diferents parts del sector turístic, mantenir l’ecotaxa, promoure l’eficiència energètica a les cases vacacionals, fomentar sinèrgies, suprimir la temporalitat de les llicències o inclús revisar les zonificacions”.

–          “Existeix un greuge comparatiu enorme e inexplicable entre el Habitatges Turístics i els Hotels” assegura Maria Gibert, gerent d’Habtur.

Palma de Mallorca 27 d’agost de 2018

Habtur considera que la consellera de Turisme, Bel Busquets, “omet part de la informació al ciutadà mallorquí” al no dir que de les 100.000 places que vol eliminar “el 90% procedeix del lloguer turístic”.  Després de l’entrevista, de la consellera, que va ser publicada en el mitjans de comunicació el passat diumenge, la patronal d’Habitatges Turístics de Balears ha volgut donar la seva versió sobre una situació que troben “injusta pel seu sector”.

“Existeix un greuge comparatiu enorme e inexplicable entre el Habitatges Turístics i els Hotels” assegura Maria Gibert, gerent d’Habtur. L’administració amb la implantació d’aquest sistema de reducció de places “només beneficia al sector hoteler ja que mentre el nombre de places de lloguers turístics davallarà en 90.000 places, en el sector hoteler només es perdran 15.000”.

El mercat turístic actual es divideix en un 30% d’ETH i un 70% d’Hotels. Després de fixar un sostre de 430.000 places (115.000 ETH i 315.000 Hotels) “ara la conselleria vol reduir en 90.000 places el lloguer turístic, fet que deixaria aquest mercat en un 10% habitatges turístics i un 90% hotels” afirmen des de Habtur.

El Govern del Pacte està “atorgant progressivament el control del turisme al sector hoteler”. Les seves mesures de “reducció i control” de la resta del sector turístic fan del turisme a Mallorca un lloc en el qual “els únics que hi poden existir són els hotelers” explica Habtur.

Habtur a més creu que mentre que “a nosaltres se’ns demana liquidar més del 80% de la oferta ja regulada, als hotelers ni se’ls demana que els menors de 12 anys computin com a plaça, ni se’ls hi regula de manera restrictiva el tot inclòs que només promou el turisme de borratxera”. Un fet que no s’entén si lo que vol la consellera de turisme és millorar la qualitat de les nostres illes.

Hem de recordar que aquestes 90.000 places que volen fer desaparèixer ja estaven regulades abans de l’entrada en vigor de la moratòria, són places que no han passat per borsa perquè segons Gibert “no les varen voler integrar i per tant, estan destinades a desaparèixer”.

Per Gibert la consellera no hauria de oblidar que “constantment gent que fa lloguer turístic abandona l’activitat per diferents motius. Que aquestes places es perdin impedeix que en el futur nous propietaris se’n puguin beneficiar impedint-se així uns ingressos que entre d’altres poden ser utilitzats per rehabilitar el patrimoni”.