–          “Existeix un greuge comparatiu enorme e inexplicable entre el Habitatges Turístics i els Hotels” assegura Maria Gibert, gerent d’Habtur.

Palma de Mallorca 27 d’agost de 2018

Habtur considera que la consellera de Turisme, Bel Busquets, “omet part de la informació al ciutadà mallorquí” al no dir que de les 100.000 places que vol eliminar “el 90% procedeix del lloguer turístic”.  Després de l’entrevista, de la consellera, que va ser publicada en el mitjans de comunicació el passat diumenge, la patronal d’Habitatges Turístics de Balears ha volgut donar la seva versió sobre una situació que troben “injusta pel seu sector”.

“Existeix un greuge comparatiu enorme e inexplicable entre el Habitatges Turístics i els Hotels” assegura Maria Gibert, gerent d’Habtur. L’administració amb la implantació d’aquest sistema de reducció de places “només beneficia al sector hoteler ja que mentre el nombre de places de lloguers turístics davallarà en 90.000 places, en el sector hoteler només es perdran 15.000”.

El mercat turístic actual es divideix en un 30% d’ETH i un 70% d’Hotels. Després de fixar un sostre de 430.000 places (115.000 ETH i 315.000 Hotels) “ara la conselleria vol reduir en 90.000 places el lloguer turístic, fet que deixaria aquest mercat en un 10% habitatges turístics i un 90% hotels” afirmen des de Habtur.

El Govern del Pacte està “atorgant progressivament el control del turisme al sector hoteler”. Les seves mesures de “reducció i control” de la resta del sector turístic fan del turisme a Mallorca un lloc en el qual “els únics que hi poden existir són els hotelers” explica Habtur.

Habtur a més creu que mentre que “a nosaltres se’ns demana liquidar més del 80% de la oferta ja regulada, als hotelers ni se’ls demana que els menors de 12 anys computin com a plaça, ni se’ls hi regula de manera restrictiva el tot inclòs que només promou el turisme de borratxera”. Un fet que no s’entén si lo que vol la consellera de turisme és millorar la qualitat de les nostres illes.

Hem de recordar que aquestes 90.000 places que volen fer desaparèixer ja estaven regulades abans de l’entrada en vigor de la moratòria, són places que no han passat per borsa perquè segons Gibert “no les varen voler integrar i per tant, estan destinades a desaparèixer”.

Per Gibert la consellera no hauria de oblidar que “constantment gent que fa lloguer turístic abandona l’activitat per diferents motius. Que aquestes places es perdin impedeix que en el futur nous propietaris se’n puguin beneficiar impedint-se així uns ingressos que entre d’altres poden ser utilitzats per rehabilitar el patrimoni”.

• Finalitzada la moratòria i una vegada aprovat el PIAT, el proper dilluns 30 de juliol s’obrirà la borsa de places turístiques i cap ajuntament de Mallorca sap com se ha de dur a terme la tramitació del certificat de zona apta pels allotjaments turístics.

A pràcticament una setmana de l’aprovació del PIAT “cap ajuntament consultat té constància de quin ha de ser el procediment que han de dur a terme per poder donar d’alta les ETH” afirmen des de l’associació d’Habitatges Turístics de Balears (Habtur). Diferents associats d’Habtur han manifestat els diferents representants de l’organisme que els seus ajuntaments respectius “no tenen pel moment una tramitació clara per certificar que una zona és apta per l’allotjament turístic” i que per tant per el moment “no poden accedir a l’acreditació pertinent”.

El proper dilluns 30 de juliol la borsa de places turístiques s’obrirà i es tornarà a demostrar que després d’un any des de la aplicació de la moratòria “la situació continua sent un autèntic desastre” expliquen des de Habtur. L’aplicació del PIAT es el resultat d’una regulació “totalment injusta per al sector vacacional” que no serveix per “donar solucions als ciutadans de la nostra terra” argumenta Maria Gibert, gerent de l’entitat turística.

El sector del lloguer turístic es torna a trobar amb un nou problema damunt la taula que el deixa “en una situació de desconcert absolut” explica Gibert. Aquesta darrera noticia posa de manifest segons Habtur “la lamentable organització que la Direcció General de Turisme ha fet de la regulació del sector”.

“Sense cap tipus de planificació i fent tot al darrer moment. El que viurem aquesta setmana i les properes és el resultat de les polítiques que ha aplicat el Pacte durant aquests anys de govern” manifesten contundentment des de Habtur.

Gibert ha explicat que els usuaris “els haurien d’haver informat abans” amb quins són els mecanismes dels que disposa per poder accedir al certificat però “no ens sorprèn que la conselleria de Turisme encara no ho hagi fet”.

Desprès d’un any on una persona s’ha anat adaptant als nous requeriments legislatius, que ha fet esforços per complir tots els requisits, ara encara “tindrà problemes per regularitzar-se per la inoperància de la conselleria de turisme” argumenten des de Habtur, que a més esperen “una solució immediata per aquest ciutadans que es troben en una situació insòlita”.

• La patronal del lloguer turístic, que vol analitzar en profunditat el document, considera el PIAT una mesura més de restricció cap al sector vacacional.

Palma de Mallorca, 19 de juliol de 2018

Habtur Balears “analitzarà amb profunditat” el Pla d’Intervenció en Àmbits Turístics (PIAT) una vegada hagi estat presentat per part del Consell de Mallorca. D’entrada l’associació veu amb preocupació “el patró de densitat incorporat al document”. Segons la gerent d’Habtur, Maria Gibert, aquest punt “farà impossible donar noves altes a determinades zones de Mallorca”.

Des de la patronal expressen que les decisions que està prenent el Govern del Pacte respecte al lloguer vacacional estan “duent a que es perpetri el model hoteler” i que això “impedeixi un repartiment real de la riquesa dins la societat balear”.

Amb totes les mesures que s’han dut a terme al llarg d’aquesta legislatura, cada vegada han dificultat més i més l’exercici de l’activitat per part dels ciutadans que tenen habitatges d’ús turístic, i ara, a les portes del final del procés de regulació “veiem com es deixarà fora a moltíssima gent” expliquen des de Habtur.

Gibert, a més, ha volgut remarcar que aquest nou pla de regulació l’únic que està fomentant “és la creació d’una economia submergida sense cap tipus de control” que des de l’associació “preocupa moltíssim”.

Pel que fa al sostre de places, també és un factor que intranquil·litza a la patronal, ja que de les 115.000 places establertes per al sector vacacional, n’hi ha 90.000 que no han passat per borsa i que per tant seran baixes definitives i no recuperables. “Una altra de les mesures liquidadores que ens aplica aquest govern mal anomenat d’esquerres” afirmen.

Proposta d’acord a ja Junta Rectora de la modificació de preus de les places turístiques

Habtur Balears, com a membre de la Junta Rectora del Consorci Borsa d’Allotjaments Turístics,

EXPOSA:

Després de l’entrada en vigor de la modificació de la llei 8/2012, el primer paràfraf de l’article 91.4 quedava redactat de la següent manera:

“En cas que l’organisme gestor exigeixi una contraprestació econòmica per les places, el preu d’aquestes ha de ser determinat pel mateix organisme o per l’administració turística en consideració a criteris objectius de valoració i se li ha de donar publicitat”.

Consideram, per tant, que el preu de la plaça de lloguer vacacional ha d’adaptar-se a les seves característiques, algún dels arguments que requereixen una baixada del preu respecte al sector hoteler són:

• La pèrdua de les places als 3 anys de no realitzar l’activitat segons l’article  85.2 de la Llei Turística. Els hotels no tenen aquest handicap ja que el fet de tenir un hotel sense usar 3 anys, no implica la pèrdua de les places assignades a l’hotel. A més a més, l’hotel pot sol·licitar baixa temporal de l’activitat, quan en el cas de les ETH les baixes sempre són definitives
• Ús no complet de places, ja que la mitjana de llits de lloguer vocacional son 6,9 places i és ocupada per 4,2 persones de mitja i la resta de places queden sense poder ser comercialitzades. En canvi els hotels tenen les places generalment en habitacions dobles, i per tant l’ús d’unes places no obliga a tenir-ne unes altres de lliures sense poder ocupar.
• En el lloguer vacacional les places ocupades per menors de 12 anys compten com a places ocupades, en els hotels, tots els menors de 12 anys queden exempts d’ocupar plaça, per tant són places gratuïtes pels hotelers, i els menors de 12 anys, essent Balears un destí familiar poden arribar a representar el 50% de les places ocupades a un hotel, per tant, un hoteler té el 50% de les places gratuïtes que generen despesa de recursos naturals, impacte ambiental, etc…  però la seva plaça no té cap cost per ells.
• El lloguer vacacional no gaudeix d’economies d’escala que beneficien l’explotació hotelera al tenir concentrades moltes places en un espai reduït que alleugereix molt les despeses de neteja, atenció al client, etc…
• La possibilitat de tenir negocis alternatius dins els complexes hotelers, com restauració, wellnes, etc.. implica que el rendiment, i per tant el REVPar de l’hoteler cada vegada està més basat amb els ingressos alternatius a l’allotjament, quan al lloguer vacacional, la petita dimensió de les unitats a explotar, fa totalment inviable i impossible la implantació de serveis amb rendiment pels turistes que s’hi allotgen, al contrari, aquests cerquen els serveis a l’economia de proximitat, i per tant és un ingrés que es distribueix a l’economia local propera als Habitatges Vacacionals i no queda en mans del propietari de l’habitatge, és a dir, l’explotador que ha de fer front a la compra de places.

Davant aquests fets, petit resum d’alguns dels principals fets diferencials entre les places hoteleres i les de lloguer vacacional, consideram necessaria una adaptació dels preus a la realitat del sector, com també una adaptació i simplificació de la forma de pagament.

PER AIXÒ

Tenint en compte que el preu de les places té un afany regulatori i no recaptatori, consideram que els preus han de propiciar que les places siguin adquirides per gent que realment té la voluntat de realitzar l’activitat, i no ha de impedir que ningú que vulgui realitzar-la no ho pugui fer per una falta de capacitat econòmica, i per tant

PROPOSAM els següents preus i formes de pagament:

Unifamiliars, 1000 euros la plaça, a pagar en deu anys, amb quotes de 100 euros anuals per plaça, i si en algun moment es deixa de pagar, es perden les quotes pagades i les places. Un habitatge mitja suposaria uns 700 euros anuals, durant 10 anys.

Plurifamiliars, 300 euros la plaça, a pagar en els 5 anys que dura l’autorització, a raó de 60 euros any per plaça, i si en algun moment es deixa de pagar, es perden les quotes pagades i les places. Un habitatge mitja de 6 places, suposaria 360 euros anuals de forma perpètua si va renovant les places cada 5 anys.

Modalitat 60 dies, 100 euros la plaça, a pagar en els 5 anys que dura l’autorització, a raó de 20 euros any per plaça, i si en algun moment es deixa de pagar, es perden les quotes pagades i les places.

Les formes de pagament han d’ésser amb una entrada inicial d’un 20% de l’import corresponent al primer any, en el moment de l’inici de l’activitat, i la resta del import anual, i els anys següents, un pagament únic a final de temporada, per tant dins el mes de desembre de cada any.

•           Habtur també ha remarcat que aquest fet ha demostrat “la incompetència manifesta del pacte” a l’hora de establir el model turístic del segle XXI. 

 Palma de Mallorca, 19 de juny de 2018

 La proposta de la Conselleria de Turisme “és un despropòsit que no regularà el sector” manifesten des de la patronal del lloguer turístic, Habtur Balears. Després de conèixer l’idea que l’administració pública vol dur a terme i que es votarà la setmana que ve a la reunió del Consorci de Places, Habtur considera que d’aquesta manera “només hi podran accedir els rics amb propietats de gran valor”.

 Amb aquesta contundència s’expressa el President, Joan Miralles qui ha destacat que “comparar un hotel amb un habitatge de lloguer turístic és com comparar un Mc Donalds amb un restaurant familiar”.

 Des de la patronal recorden que els habitatges vacacionals ja estan construïts i, molt sovint, són segones residències per estiuejar al litoral“. Aquesta mesura “està deixant fora del mercat turístic a les famílies precisament més necessitades”.

 Miralles finalment ha deixat clar que “si aquesta proposta és la finalment aprovada, des d’Habtur es treballarà intensament per cercar un canvi de majories parlamentaries a les properes eleccions autonòmiques”. Habtur també ha remarcat que aquest fet ha demostrat “la incompetència manifesta del pacte” a l’hora de establir el model turístic del segle XXI. 

 Cal recordar que el Consorci es va crear mitjançant Acord del Consell de Govern de 20 d’octubre de 2008. Integrat per institucions públiques i privades, el seu objecte és l’assessorament i la gestió en les operacions destinades a l’obtenció de noves autoritzacions d’allotjaments turístics que necessitin la baixa definitiva d’una autorització d’obertura, dins l’àmbit territorial de Mallorca. També la creació d’una bossa de places que, d’acord amb el previst a la Llei General Turística, s’integra per l’adquisició d’autoritzacions d’obertura que els titulars han donat de baixa definitiva voluntàriament, de les que la Conselleria ha donat de baixa definitiva d’ofici i places de les autoritzacions d’obertura donades de baixa definitiva no utilitzades pels interessats.